La ciutat creix cap a l’interior

El Carmel s’aixecava sobre els seus carrers polsosos i costeruts, on les cases semblaven construïdes amb pressa i por, com sin anessin a caure al primer vent fort. Pero allà hi havia vida: roba estesa de finestra a finestra, nens corretejant entre la runa, dones xerrant als portals mentre el sol baixava darrera del Tibidabo
El Carmel se levantaba sobre sus calles polvorientas y empinadas, donde las casas parecían construidas con prisa y miedo, como si fueran a caer al primer viento fuerte. Pero allí había vida: ropa tendida de ventana a ventana, mujeres charlando en los portales mientras el sol bajaba detrás del Tibidabo.