La ciutat creix cap a l’interior

El Carmel s’aixecava sobre els seus carrers polsosos i costeruts, on les cases semblaven constru茂des amb pressa i por, com sin anessin a caure al primer vent fort. Pero all脿 hi havia vida: roba estesa de finestra a finestra, nens corretejant entre la runa, dones xerrant als portals mentre el sol baixava darrera del Tibidabo
El Carmel se levantaba sobre sus calles polvorientas y empinadas, donde las casas parec铆an construidas con prisa y miedo, como si fueran a caer al primer viento fuerte. Pero all铆 hab铆a vida: ropa tendida de ventana a ventana, mujeres charlando en los portales mientras el sol bajaba detr谩s del Tibidabo.
