Recuperar la cultura de l’aigua des de les comunitats hídriques urbanes
Tipus de document: Treball de Fi de Màster – Màster Universitari en Arquitectura (TFM MArq)
Autor/a:
Cruz i Trullàs, Oriol
De La Fuente Carbonero, Júlia
Any: 2025
Idioma: Català
Descripció:
En aquest país on la pluja no sap ploure, hem viscut davant l’entelèquia d’una mal entesa modernitat que ens ha fet oblidar la cultura de l’aigua del nostre territori. Qui ensenyarà la pluja a ploure? – es lamentava Raimon – Qui portarà la pluja a escola? Hem de confessar que, Isaura, no sap donar resposta al nostre estimat cantant si no que més aviat és un espai de reflexió des d’on fer-se les preguntes adequades davant els reptes que ens planteja la crisi ecosocial. Des de l’antagonisme com a resposta a una realitat distòpia, Isaura ens proposa un model social de gestió integral de l’aigua articulat a partir de comunitats hídriques urbanes que ens permetin recuperar la cultura de l’aigua i els usos socials que ha tingut al llarg de la història. Es tracta d’un projecte teòric que ens convida a reobrir imaginaris sobre la nostra relació amb l’aigua a través d’una visió antropològica que ens acosta a l’art del “bon viure”, a gaudir d’una vida plena d’acord amb els límits del nostre planeta des d’una triple mirada. Una primera mirada, a escala territorial, aborda el cicle de l’aigua de forma holística respectant els límits ecològics de la conca natural. Una segona mirada, a escala barri, imagina comunitats hídriques urbanes que regeneren i reutilitzen l’aigua de forma conjunta creant espais de relació comunitària. Mentre que a escala d’habitatge, estira el fil de la crítica de la individualització de les peces d’aigua domèstica de la casa moderna per recuperar-ne els seus usos socials. Es tracta doncs, d’un exercici intel·lectual que fuig de prejudicis per pensar la ciutat i l’arquitectura en una estranya parella de ball entre l’antidisseny d’Archigram, Superstudio o Cedric Price i la tradició de l’economia ecològica, el metabolisme social, i el tancament de cicles materials. Isaura no és res més que una d’aquelles ciutats invisibles que imaginava Italo Calvino, “un somni que neix del cor de les ciutats invivibles”.
Citació:
Cruz i Trullàs, O., & De La Fuente Carbonero, J. (2025). Isaura : recuperar la cultura de l’aigua des de les comunitats hídriques urbanes. Universitat Politècnica de Catalunya.
Paraules clau:
urbanisme: projecte urbà
comunitats hídriques
transició ecosocial
Italo Calvino
emergència climàtica
metabolisme social
cicle de l’aigua
cicle hidrològic
aigua — conservació
utopies arquitectòniques