CategorÃa: Uncategorized
-
Territori natural i territori social
La gestió dels recursos Existeix avui, el delta del Besòs? Tenim dret a fer-nos la pregunta mentre tractem d’apartar de la nostra vista esteses d’alta tensió que enteranyinen boirines suspectes abatudes sobre construccions massa denses. Fins i tot: existeix el Besòs, posat que sigui res aquest fill d’aigua bruta? Fa dos segles, tot això era…
-
Muntanya amunt
La ciutat creix cap a l’interior El Carmel s’aixecava sobre els seus carrers polsosos i costeruts, on les cases semblaven construïdes amb pressa i por, com sin anessin a caure al primer vent fort. Pero allà hi havia vida: roba estesa de finestra a finestra, nens corretejant entre la runa, dones xerrant als portals mentre…
-
El litoral i Camp de la Bota
Relativitat entre centre i perifèria Juntament amb la Llei de la Propietat Horitzontal de 1960, aquest Pla d’Urgència Social de 1958, que confiava el creixement a la construcció de polÃgons d’habitatges, va establir les bases per a una nova empenta tant de la iniciativa pública local i estatal com de la privada, en formular una…
-
El Poblenou
La ciutat industrial i obrera Al primer terç del segle XIX, la proximitat a Barcelona, la facilitat i l’abundà ncia d’aigua, i el baix preu dels terrenys impulsaren la industrialització. Sant Martà es distingà en activitats tèxtils com el blanqueig, estampat i tintoreria. Aparegueren nous processos de fabricació que requerien una tecnologia força mecanitzada, com ara…
-
Santa Coloma i Badalona
Els processos de densificació Les dues Santa Coloma, la vella i la nova, són la mateixa ciutat en la seva emigració. I cadascuna porta escrit en les ratlles dels seus carrers un idèntic sortilegi, el mateix present i el mateix futur dels seus habitants. L’emigració es l’ofici més vell del món i mai canvia. Les…
-
Trajana i La Pau
Racionalisme urbanÃstic i nous polÃgons d’habitatge El desencÃs es produïa una vegada s’empenyia la porta, moment en què el nou veà descobria que l’interior del seu pis no tenia res a veure amb la d’un polÃgon paradigmà tic i, externament, tan ben ideat. Més aviat era un «model de desencerts». Els acabats de la cuina, el…
-
Sant AdriÃ
La ciutat que mira el riu. El terme municipal de Sant Adrià de Besòs és el més exigu del Barcelonès (3,87 km segons els lÃmits establerts el 1955)/…/ el primitiu nucli de població, és format per al·luvions del Besòs. El riu és travessat per tres ponts: els de lacarretera i l’autopista a Mataró, per vehicles…
-
La Mina
Barreras fÃsiques i fronteres invisibles. Les contradiccions entre urbanistes i ciutadania. El nou allotjament, projectat sovint per arquitectes avançats, representa una realitat molt llunyana respecte a la cultura, dels costums i dels recursos dels nous habitants /…/ eterna diatriba entre els projectistes i els habitants on els uns acusen els altres de no saber fer…
-
Xemeneies
La capital de la producció elèctrica. Les contradiccions entre l’espai natural i l’espai industrial M’hagués encantat fer-les desaparèixer en un truc, com fa amb els avions David Copperfield, l’il·lusionista, no el personatge de Dickens /…/ però també volia que es quedessin. Fins i tot quan estaven en funcionament i provocaven la funcionament i provocaven la…