Racionalisme urbanístic i nous polígons d’habitatge

El desencís es produïa una vegada s’empenyia la porta, moment en què el nou veí descobria que l’interior del seu pis no tenia res a veure amb la d’un polígon paradigmàtic i, externament, tan ben ideat. Més aviat era un «model de desencerts». Els acabats de la cuina, el terra i les portes no podien ser més imperfectes. De fet, ara potser no hi ha ni un pis que mantingui la seva estructura primitiva. Els veïns s’han vist obligats a desembutxacar importants quantitats de diners, en funció de les disponibilitats econòmiques de cada casa, per adecentar els interiors i fer-los mínimament habitables. A més dels mals acabats, els primers pobladors del polígon també es van trobar que els pisos ni tan sols disposaven de llum ni d’aigua corrent.

El desencanto se producía una vez se empujaba la puerta, momento en que el nuevo vecino descubría que el interior de su piso no tenía nada que ver con el de un polígono paradigmático y, externamente, tan bien ideado. Más bien era un «modelo de desaciertos». Los acabados de la cocina, el suelo y las puertas no podían ser más imperfectos. De hecho, ahora quizás no hay ni un piso que mantenga su estructura primitiva. Los vecinos se han visto obligados a desembolsar importantes cantidades de dinero, en función de las disponibilidades económicas de cada casa, para acondicionar los interiores y
hacerlos mínimamente habitables. Además de los malos acabados, los primeros pobladores del polígono también se encontraron con que los pisos ni siquiera disponían de luz ni de agua corriente.

Els barris de Adigsa, La Pau

Montse Oliva, 1995